“Una persona sense dret a vot és una persona sense protecció”, va dir Lyndon B. Johnson, el President dels EEUU que va impulsar l’aprovació de la Voting Rights Act (1965), la llei que per fi garantia el dret de vot als afroamericans. Darrera d’aquella fita, una llarga història de lluita, arreu del món, per remoure els obstacles a la plena participació política i per conquerir el dret de vot de totes les persones, independentment de qualsevol altra consideració. Com la que abans havien donat les dones sufragistes, com abans els partits socialistes contra el sufragi censitari. Una lluita que és la de la mateixa democràcia. Una lluita que ens porta fins avui i fins aquí, al nostre país, on encara no tothom té aquest dret garantit. Com ara les persones amb discapacitat intel·lectual.

El 13 de desembre de 2006 es va aprovar la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que va ser signada per l’Estat Espanyol i des del 3 de maig de 2008 és una norma obligatòria a tot l´Estat, i s´ha d´aplicar.

La Convenció ens diu que la discapacitat es dóna quan una persona amb diversitat funcional (la Convenció expressa “deficiències”) es troba amb  barreres que impedeixen que participi en la societat en condicions d´igualtat. Quines són aquestes barreres que impedeixen que les persones amb discapacitat pugin votar?

La primera barrera és legal. La normativa electoral estatal (de l´any 1985) afirma que no tenen dret a votar i a ser escollides a les eleccions aquelles persones que han estat declarades incapaces per una sentència judicial que així ho estableixi. La persona conserva el que es diu el dret de sufragi, i en principi podria votar i ser escollida a les eleccions per que és un dret constitucional, però la sentència li prohibeix exercir el dret. Aquest és el cas d’unes 4.000 persones només a Catalunya, que no poden votar per que així ho estableix una sentència judicial.

Davant del que considerem una injustícia, a l’Ajuntament de Barcelona es va acordar el passat mes de gener, entre totes les forces polítiques, donar suport a la iniciativa presentada pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) que vol modificar la llei electoral de l´Estat, i fer possible el dret de vot de les persones amb discapacitat en condicions d´igualtat, sense limitació. L´Ajuntament també  ha demanat que la llei electoral catalana (que encara tenim pendent) tingui en compte els drets de participació en la vida política i en la vida pública de les persones amb discapacitat, i s´ha compromès a treballar-ho de manera conjunta amb les entitats i les persones amb discapacitat al Consell Rector de l´Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Per suposat caldria prendre mesures més enllà del canvi legal per facilitar i acompanyar l’exercici del dret de vot, com ara adaptar les instal·lacions de votació per fer-les accessibles, facilitar la forma de votar, introduir la tecnologia digital en la votació, facilitar el vot per persona representant, i fer que els materials siguin fàcils d´entendre i utilitzar.

Tot això és perfectament assequible. El problema de fons sovint, però, és una segona barrera menys visible però segurament més difícil de superar, una barrera precisament mental, de percepció. O millor dit hauria de dir de prejudicis. Una barrera que els impedeix veure a les persones amb diversitat funcional com a ciutadania que vol exercir plenament tots els seus drets, també els polítics, i en condicions d´igualtat. Totes les persones tenen diferents capacitats i el que hem de fer és remoure els obstacles que impedeixen desenvolupar-les, i que aquestes es vegin reconegudes en un context on, malauradament, la diferència es penalitza.

Encara es continuen donant situacions de vulneració del dret de vot, com el cas que ha aparegut recentment als mitjans de comunicació d´una  jove amb síndrome de Down a qui el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional li han impedit votar en les passades eleccions, tot i els recursos que havia posat.

Aquesta falta de sensibilitat dels Tribunals està generant una reacció social crítica, i ha comportat mobilitzacions com les que s´han fet a les portes del Tribunal Constitucional convocada per CERMI i altres entitats del sector de la discapacitat intel·lectual, i que compten amb tot el nostre suport.

S´hauria de valorar, i no volem ignorar el debat, al voltant de com modificar la normativa electoral i el codi civil de Catalunya, per contemplar la possibilitat que les persones tutores o assistents, en determinats casos, poguessin representar a les persones amb diversitat funcional en l’acte de votar, en tant que representants legals i garants del seu patrimoni i drets. Aquesta seria una nova modalitat de vot a través de representació.

Aquesta modalitat ha estat utilitzada recentment a les  eleccions de les persones amb discapacitat al Consell Rector de l´Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i ha estat un exemple de regulació i aplicació respectuós amb la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Ha permès l´exercici del dret de vot a les persones amb discapacitat que no podien emetre per si mateixes el vot,  o tenien la seva capacitat jurídica modificada.

Les persones amb discapacitat tenen dret a escollir a les persones que els han de governar i a defensar els seus interessos davant d’una política que els afecta quotidianament, com a ciutadanes i com a col·lectiu. Votar no garanteix una plena democràcia, però no hi ha democràcia plena si no podem votar, o si no pot fer-ho tothom.