Avui ha tingut lloc l’Assemblea anual de l’Acord Ciutadà, l’espai de trobada del conjunt d’entitats i organitzacions de l’Acord, amb un doble objectiu. D’una banda allò imprescindible de tota Assemblea: fer balanç de l’activitat impulsada l’any 2016 i debatre el full de ruta de l’Acord Ciutadà pel 2017-2018.

I d’altra banda, i sobre això volia parlar, treballar i debatre l’Estratègia d’inclusió social i de reducció de les desigualtats de la ciutat amb les entitats i organitzacions de l’Acord i, molt especialment, amb les Xarxes d’acció i els Projectes Tractors.

Partim del reconeixement al treball fet, de la importància de l’anterior Pla d’Inclusió Social de la ciutat, que va promoure el desenvolupament de l’Estratègia Compartida d’inclusió social de l’Acord Ciutadà. Però alhora volem anar més lluny encara, i cal fer un canvi de paradigma en relació als plans anteriors.

Un canvi de la lluita contra la pobresa a la lluita contra les desigualtats: Cal centrar l’atenció en la relació dels individus amb les estructures socials, els drets i les institucions. No es poden entendre les polítiques de lluita contra l’exclusió diferenciades de la lluita contra les desigualtats socials. Una nova perspectiva especialment important en un context de crisi vital en el que ens ha deixat la crisi econòmica: la crisi ha consolidat nous factors d’exclusió i ha erosionat els mecanismes de protecció social. A la ciutat hem engegat actuacions orientades a reduir l’impacte de la crisi sobre les diferents formes d’exclusió. Però cal recuperar amb força l’objectiu de modificar les estructures sòcio-econòmiques per fer efectius els drets socials.

Cal, doncs, lluitar contra l’exclusió i les desigualtats en tots els àmbits de la vida (econòmic, laboral, educatiu, sanitari, residencial, relacional,…), i aquestes  desigualtats tenen una  clara dimensió de classe, de gènere i d’origen o procedència, i prevenir la segregació urbana, les desigualtats entre barris, i les dinàmiques d’expulsió.

Cal enfrontar els riscos d’exclusió en tots els moments del cicle vital, incidint preventivament en els elements de risc en les transicions en aquests cicles vitals o afavorint la resiliència en moments de ruptura. I cal lluitar conta els estigmes i la pobresa, contra els processos de desqualificació social que viuen les persones que pateixen situacions de pobresa.

I per suposat és imprescindible garantir la perspectiva de gènere en les polítiques d’inclusió.

Aquest plantejament és coherent amb el diagnòstic de la situació de la ciutat, que està en la base d’aquesta nova Estratègia.

L’empobriment dels barcelonins i barcelonines durant els darrers  set de crisi ha comportat un increment de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social. La pobresa econòmica, l’atur i la precarietat laboral, les dificultats per accedir a un habitatge digne o la seva pèrdua, les dificultats d’accés als serveis sanitaris, els índex d’abandonament escolar,…entre molts d’altres factors, han estès l’exclusió social i han fet la nostra ciutat més desigual i injusta.

Algunes d’aquestes dades:

  • L’increment dels processos d’exclusió residencial per desnonaments (el 2015, 1.093 unitats familiars van rebre atenció per part dels serveis municipals en ser afectades per processos de llançament – el 71% per manca de pagament de lloguer-); la pujada dels preus de lloguer (l’any 2013 la mitjana del lloguer mensual era de 681,6€  i el 2016 ha estat de 801,2€), o l’escassa presència d’un parc d’habitatge desmercantilitzat de propietat pública o cooperativa (un 6%  d’habitatges de lloguer destinats a polítiques socials, lluny dels percentatges de lloguer assequibles d’altres ciutats).
  • L’ocupació no és condició suficient per la inclusió: la capacitat adquisitiva de les treballadores assalariades residents a Barcelona ha disminuït un 6,5% en els darrers anys (els joves són els que registren una davallada més intensa); tenim un 12% de pobresa laboral, segons les dades de l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (2011).
  • El risc en les trajectòries i transicions en el cicle vital: el baròmetre de la infància i les famílies a Barcelona destaca la incidència de la precarietat econòmica i laboral en l’accés desigual a recursos i oportunitats: majors nivells de privació material, majors problemàtiques de salut, o majors dificultats per l’aprenentatge i per assolir nivells educatius adequats. L’índex de fracàs escolar és d’un 4,9 a Sarrià Sant Gervasi, i d’un 20% a Nou Barris, o un 24% a Ciutat Vella.  A Barcelona la pobresa severa afecta un 9% dels infants i la moderada el 20,4% (2011).
  • Feminització de la pobresa: a Barcelona el 55% de les persones que es troben  en risc de pobresa  són dones. I els grups amb major risc de pobresa són dones (com ara les famílies monoparentals)
  • Així mateix, les desigualtats tenen una clara expressió territorial: En aquest sentit hem desenvolupat un Índex sintètic de Desenvolupament/Vulnerabilitat Social de Barcelona, que recull les desigualtats en salut, educació i renda i que ens permet identificar de manera clara aquesta dimensió territorial de les desigualtats.

 Index

És en aquest context que s’emmarca la singularitat de l’Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats de la ciutat que volem impulsar. A destacar:

  • la novetat de què aquesta s’impulsi en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.
  • que incorpora el conjunt d’àrees de l’Ajuntament, les entitats i organitzacions de la ciutat i els moviments de defensa de drets.
  • que incorpora des de l’inici de la visió dels territoris:  no només abordar la segregació per col·lectius, sinó també la segregació territorial.
  • passem de Pla d’Inclusió de  mandat, a Estratègia a 10 anys: que ens permeti alinear a 10 anys plans i programes municipals i plans i programes de diferents entitats de la ciutat, fent un pas endavant en el que va ser l’estratègia Compartida.
  • El fet d’identificar objectius, en línia amb la definició d’objectius de desenvolupament de NNUU, que ens permetin trobar indicadors per avaluar l’avenç en els objectius plantejats.
  • Necessitat d’implicar a tot l’Ajuntament, entitats de la ciutat i també a tots els grups polítics en una estratègia que depassa un mandat.

Fem de Barcelona una ciutat de drets, més justa i més equitativa.