Aquest matí hem presentat l’Informe d’Oportunitats Educatives a Barcelona, el primer estudi sobre l’estat de l’educació a la ciutat amb voluntat de periodicitat (un cop a l’any). No vol ser un mer diagnòstic: pretén millorar la política educativa a la ciutat. Per això se situen clarament els reptes i es marquen “orientacions de política pública”, amb propostes d’accions a impulsar.

L’objectiu és analitzar la situació de l’educació des de la primera infància fins al batxillerat i la formació professional, passant pel lleure educatiu. Ho fem, a més, atenent a tots els àmbits (lleure, família, comunitat, barri), durant tot l’any (curs escolar i vacances), amb una evolució temporal de 10 anys (2006-2016), amb visió territorialitzada (per districtes), incorporant específicament variables d’origen i gènere, i introduint sempre que sigui possible la comparació amb el conjunt de Catalunya, Espanya i la UE.

Primer les bones notícies: l’estudi constata una millora general dels resultats educatius:
o Des del 2006, el nombre de nens de 0 a 2 anys escolaritzats ha passat del 32,5% dels infants al 42,5%
o Les sol·licituds de matriculació a Primària en el darrer curs tendeixen a la igualtat entre pública i concertada
o Les proves d’avaluació de 6è de Primària donen una mitjana de resultats superior a la mitjana de Catalunya.

Però l’estudi també evidencia que el principal problema de l’educació a Barcelona és la desigualtat. Fins ara no teníem les dades i la informació específica per al cas de Barcelona. Ara sí, ara tenim la constatació. Els determinants socials condicionen les oportunitats educatives dels infants i adolescents de la ciutat.

Només algunes dades:
o Hi ha fins a 30 punts de diferència en el percentatge d’escolarització d’infants entre 0-3 anys entre districtes.
o Encara un 20% dels infants de famílies més vulnerables no fan activitats d’oci.
o Segregació escolar: Determinades escoles concentren la majoria d’alumnes de necessitats educatives especials i les escoles d’alta complexitat es concentren molt especialment en determinats districtes.

Aquest és el gran repte: la desigualtat educativa, resultat de la desigualtat social que condiciona les oportunitats, els recursos i les possibilitats educatives dels infants i adolescents.

Se’n deriven dues conclusions: que les polítiques que facin avançar en l’equitat des de els diferents vessants tindran un efecte directe sobre l’educació, i que l’educació té també un paper de revertir la iniquitat.

En coherència, millorar l’educació a Barcelona vol dir millorar l’equitat, combatre desigualtats, prioritzar zones amb més complexitat.

En aquest govern hem parlat de desigualtats des del primer dia. I hem reorientat l’acció educativa de l’ajuntament cap a l’impuls de la cohesió social i la garantia de drets. És precisament això el que pretenen mesures com la Tarifació Social, com la construcció de 10 noves Escoles Bressol Municipals, de 6 noves escoles de primària, 3 nous institut-escoles (per afavorir la transició primària-secundària), les escoles de segona oportunitat o el projecte Baobab (per a la promoció de l’acció comunitària que promogui, entre d’altres, l’associacionisme en el lleure educatiu a barris vulnerables)

Treballem perquè totes les famílies i tots els infants tinguin les mateixes i les millors oportunitats educatives.
Aquí teniu l’enllaç a l’informe complet:
http://institutinfancia.cat/wp-content/uploads/2017/04/20170407_oportunitatseducativesbcn2016.pdf
Enllaç a la roda i nota de premsa:
http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/04/11/laia-ortiz-presenta-linforme-oportunitats-educatives-a-barcelona-2016/
Aquí teniu l’enllaç a la notícia apareguda:
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170412/421650962024/brecha-educativa-barcelona-diferencias-exito-escolar-distritos.html

Facebook Comments

Post a comment