Els canvis de model que pretenen honestament millorar l’accés als drets bàsics i garantir un sistema més equitatiu per a tothom no acostumen a ser fàcils. És normal que generin dubtes i incerteses. És el cas de la Tarifació Social que enguany s’ha introduït a les Escoles Bressol Municipals de Barcelona. No és pas el primer ni l’únic ajuntament que ho fa, abans ho han fet d’altres (Sabadell, Hospitalet de Llobregat, Terrassa o Sant Feliu de Llobregat entre d’altres) amb preus en la majoria de casos superiors, i amb èxit en l’assoliment dels seus objectius: millorar l’equitat. I així s’està millorant ja també a Barcelona.

A continuació he volgut respondre a algunes de les preguntes més habituals al respecte.

  • Com entenem l’escola bressol?

L’etapa 0-3 és una etapa plenament educativa, que ofereix als infants un conjunt d’experiències  i aprenentatges que promouen el seu desenvolupament.

Així mateix, l’educació entre els 0 i 3 anys contribueix a evitar desigualtats futures. Diferents estudis demostren que els estímuls cognitius o la motivació per a l’aprenentatge afavoreix el rendiment escolar futur[1]. Les dades de l’informe PISA de l’OCDE mostren que el rendiment escolar és netament superior entre els adolescents que van accedir a una escola bressol.

Si volem de debò que hi hagi mobilitat social és essencial garantir que els sectors més vulnerables portin els infants a l’escola bressol.

Així mateix també és una eina d’acompanyament a les famílies en la criança i, evidentment, en termes de conciliació familiar.

 

  • I què fem en coherència?

L’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta històrica decidida per les Escoles Bressol Municipals (EBM). En el període 2007-2011 es van construir 23 EBM. Només el parèntesi de govern de CIU va frenar la seva expansió. Avui la nostra ciutat compta ja amb 98 EBM i tenim el compromís de construir-ne deu més en aquest mandat, i seguir avançant perquè tots els infants que actualment no poden accedir a l’EBM gaudeixin en un futur proper d’una  educació infantil pública i universal.

 

  • I la resta d’institucions, què fan?

 L’educació 0-3 ha estat l’etapa educativa més castigada per part de les administracions. El govern de la Generalitat és l’única institució competent en educació infantil. Un acord entre Generalitat i Ajuntaments (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis) el 2010 establia que el cost de cada plaça es repartiria a parts iguals entre famílies, Ajuntaments i Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Mai el van complir. Van començar posant menys del que pertocava (que era 1.800€ per plaça), i van continuar la tendència a la baixa any rere any fins que, finalment, van acabar per no posar-ne res. I així des de 2012.

Mentrestant, però, mantenien subvencions a escoles bressol privades de 3 milions d’euros, dels quals 800.000 s’han atorgat a Barcelona el curs 2015-2016.

A més a més, ens vam trobar que en l’etapa de govern de Trias van renunciar a rebre finançament de la Diputació de Barcelona per a les escoles bressol, com si aquesta fos prescindible. Així mateix també van retirar la mitja hora de suport educatiu (que per cert, ara hem recuperat i ampliat en 2.5h més per grup ) a la vegada que ampliaven les ràtios d’alumnes per aula.

 

  • Què pot fer, doncs, l’Ajuntament de Barcelona per facilitar l’accés a tothom?

L’ajuntament decideix assumir la seva part i la que la Generalitat no posa (el que representa un 62% del total del cost), per a que aquesta no recaigui en les famílies (que aporten un 38%), a banda, per suposat, de la construcció i dotació de nous recursos de les escoles, que l’assumeix íntegrament l’Ajuntament.

Donada l’actual limitació de competències i recursos intentem dissenyar maneres de combatre la desigualtat i facilitar l’accés a l’educació. No podem esperar. I això és el que representa la introducció de la tarifació social a les escoles bressol de Barcelona.

 

  • Però quin sistema hi havia fins ara?

 El sistema existent fins al cus passat era el de “preu públic”. Bàsicament consistia en què tothom paga el mateix (289,3€ mensuals x 10 quotes) i després alguns graus de bonificació segons els casos, tres en el cas de Barcelona (del 80%, del 50% o del 30% del total de la quota per a ingressos baixos fins a 1.3 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència[2]).

Però clar, no és el mateix una família de 4 membres que ingressa 25.000 euros que una que ingressa 100.000 euros a l’any. Per a moltes famílies aquesta quantia suposava un cost inassolible.

Que ambdues paguin el mateix genera desigualtats en l’accés, que podem corregir-les amb un sistema de preus més justos.

 

  • I funcionava bé?

El cost suposava una barrera en l’accés que repercutia en una presència menor a l’esperada dels estrats socioeconòmics més desafavorits. El preu públic inicial junt amb els topalls  d’ingrés per unitat familiar ha estat una de les principals barreres d’accés per a famílies, que no ho sol·liciten perquè no en poden pagar el cost.

 

  • En què consisteix la tarifació social?

 La tarifació social és un model més equitatiu. Parteix de la consideració que és injust tractar per igual als qui no ho són d’iguals. I per tant és injust que hi hagi un únic preu de referència per a tothom.

Així doncs passem d’un sistema amb un únic preu per a tothom a un que ajusta el preu a la renda de cadascú. S’estableix un ventall de quotes progressives en funció de la renda, i la quota s’incrementa si la renda s’incrementa, amb una escala de 10 trams, que van dels 50 euros la quota mínima fins a 390 la màxima (tres àpats – esmorzar, dinar i berenar – inclosos).

(A l’Annex 1 es poden consultar tots els trams per renda i membres de la unitat familiar)

 

  • I perquè aquests trams exactament?

 Hem de tenir molt en compte quina és la realitat que tenim de distribució de la renda a Barcelona. Encara que pugui costar de creure, el 75% de les llars de Barcelona tenen uns ingressos de menys de 45.059 € (comptant llars unipersonals també)[3]. I la Renda Familiar Disponible mitjana de la ciutat és de 19.775 euros bruts[4]. Aquesta és la realitat social.

 Aquest és el drama de la desigualtat al que ens va portar l’economia de l’especulació primer, la crisi després, i finalment les retallades de drets socials i laborals de PSOE, PP i CIU. Una societat més empobrida i més desigual.

 Doncs bé, si abans una família de 3 membres (dos adults i un nen) que ingressava posem 25.000, pagava 290€, ara pagarà 170€, 120€ menys. Si la família és de 4 membres pagarà 130 €, 160 € menys.

Però és que fins a 50.000 € d’ingressos familiars (família de 4 membres) continuaran pagant el mateix o menys amb el nou sistema respecte a l’anterior.

 

  • I què tal ha funcionat?

No provocarà que les classes mitjanes i altes marxin a la privada?

Doncs ja tenim el resultat de les preinscripcions d’enguany i s’ajusta quasi exactament a la previsió que s’havia fet. Vam anunciar que un 72% pagarien menys o igual. I finalment ha estat un 70,5%! Només un 1,5% de diferència amb allò estimat.

El 60,77% de les famílies paga menys que en l’anterior sistema de preus (les que estan compreses entre el tram 1 i el tram 6, inclosos), el 9,47% paga el mateix (tram 7), i el 29,76% paga més. D’aquestes, el 7,57% paguen 40€ més que abans al mes, el 10,25% paguen 75€ més i finalment, i només l’11,94% paga la tarifa màxima de 395 euros mensuals.

Per l’altra banda, el 29% de les famílies, les que es trobaran en el tram més baix, amb menys recursos, en pagaran només 50€. 

Això vol dir que les classes mitjanes i altes no han marxat, i alhora que aquells sectors amb menys recursos avui ho tenen més fàcil i tenen més oportunitats.

 (A l’annex 2 hi ha un  quadre amb totes les dades definitives de matriculació per trams de quota)

 

  • Però clar, es perjudica certes famílies que hauran de pagar més?

 Bé, en realitat aquestes famílies estaran dedicant a pagar l’escola bressol exactament la mateixa proporció de la renda que la resta de famílies amb menors ingressos. Ni més ni menys.

Amb el sistema anterior es produïa la contradicció que aquelles famílies amb menys ingressos eren les que més percentatge de la renda havien de dedicar-hi a l’Escola Bressol. Com menys cobres, més difícil se’t fa. Un contrasentit.

El nou sistema de tarifació social, en canvi, està calculat per a que ningú hagi de dedicar més d’un 7,5% de la seva renda familiar a pagar la quota de l’EBM. En altres paraules, en proporció a la renda, tothom paga igual. Per això és més equitatiu.

 

  • Abans no hi havia famílies sense recursos que tenien l’accés gratuït i que ara pagaran 50€, el primer tram.

 No és cert. Abans hi havia una bonificació del preu del 100% que només es concedia previ informe de Serveis Socials per a determinats casos. Aquest criteri segueix vigent exactament igual que abans. Per tant, aquelles famílies que no puguin, també tindran gratuïtat total.

A més, aprofitem per recordar que aquest Govern ha multiplicat la renda per infant a càrrec (renda 0-16) doblant la inversió i gairebé doblant els beneficiaris! Tot el compromís contra la pobresa infantil.

 

  • I perquè no un tram encara més elevat? Pels qui cobren 100.000 o 200.000 o més?

 Perquè és un servei públic al qual tothom contribueix també amb els seus impostos. Fins i tot en el tram més elevat l’Ajuntament, i per tant tota la ciutadania, assumeix un % del cost de la plaça.

De mitjana l’Ajuntament assumeix el 60% del preu de la plaça, i fins i tot en el tram més elevat de preu (390€ per 10 mensualitats), l’Ajuntament assumeix el 46,% del preu de la plaça (que són 7.240€).

 

  • Perquè no contempla també el patrimoni, i no només la renda?

S’utilitza el criteri de fiscalitat que s’utilitza en tots els ajuts, recursos o bonificacions de serveis que existeixen per part de l’Ajuntament o la Generalitat, cap contempla el patrimoni (amb l’excepció de l’ajut a la dependència). Tampoc en els altres municipis on s’aplica la tarifació social es contemplen altres criteris.

 

  • Vols dir que no em surt més a compte anar a la privada?

Doncs no. El preu màxim de l’escola bressol pública és clarament inferior al cost mitjà de les escoles privades. La mitjana de les escoles bressol privades és de 440€, hi ha escoles que pot costar 300€ i escoles que costen 600€[5].  Però cal no oblidar-ho, amb una qualitat clarament molt inferior.

Dins el preu de la pública, a més, estan inclosos serveis de qualitat que no trobaràs enlloc més:

  • Les millors instal·lacions, preparades també per atendre infants amb necessitats educatives especials, sense punt de comparació: espais amplis, grans patis, llum natural, diferents espais (de recepció, de pas i de trobada, d’activitat i de descans…) i un disseny pensat per desenvolupar totes les capacitats afectives, cognitives i de relació.
  • Suport educatiu: incrementem el nombre d’hores de suport educatiu. Es passa de 17,5h/setmanals a 20h/setmanals per a cada unitat escolar, és a dir, s’augmenten 2,5h de suport per a cada grup d’infants. Aquest increment arriba després que el passat més d’abril de 2016, ja s’aprovés una primera mesura per tal de passar de les 3h/diàries de suport educatiu fins a les 3,5h/diàries. Es recuperava així el còmput d’hores que hi havia hagut fins al febrer de 2012.
  • Àpats: Totes les escoles bressol municipals disposen de cuina pròpia, en la qual s’elaboren diàriament els menús. Els menús que s’ofereixen als infants són equilibrats, basats en la dieta mediterrània i gairebé tots els aliments provenen de l’agricultura ecològica i de proximitat.

 

  • On més s’ha dut a terme la tarifació social? No serà una ocurrència?

 La proposta de la Tarifació Social ha estat la resposta de molts municipis al retrocés de recursos aportats per altres administracions i davant la creixent desigualtat en oportunitats educatives marcades per la renda. Funciona amb èxit des de fa temps a altres ajuntaments com Sant Feliu de Llobregat, El Prat o Sabadell.

El mateix Síndic de Greuges ja va recomanar a l’informe del 2012 la tarifació social mentre la gratuïtat d’aquesta etapa infantil no estigui garantida.

De fet el mateix Govern de la Generalitat finalment ha decidit impulsar-ho també: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/ensenyament-generalitat-aplicara-tarifas-sociales-guarderias-publicas-2018-5954442

 

  • Va, tot plegat només té afany recaptatori…

Ans al contrari. L’impacte de la implantació de la tarifació social suposarà que l’Ajuntament haurà de gastar-se, aproximadament, 800.000 euros més per curs. Amb el nou sistema, doncs, l’Ajuntament dedica més diners a l’Escola Bressol, però ho fem per millorar l’equitat i afavorir l’accés de tothom.

 

  • Però les tarifes de Barcelona són les més cares en comparació amb els altres municipis…

En absolut. Per exemple, una llar de 4 membres amb una renda anual bruta de 45.000 euros paga 355€ a Terrassa, 377 a Sabadell, 285 a Hospitalet, 311 a Mataró o 409 a Sant Cugat. A Barcelona només 290.

Sovint es genera confusió al respecte perquè es compara el preu de Barcelona, que inclou els tres àpats diaris (esmorzar, dinar i sopar) amb el preu d’altres ciutats sense incloure els tres àpats.

Però si comparem havent igualat els conceptes es demostra que el sistema adoptat per Barcelona té un preu màxim similar a altres grans municipis catalans, i un preu mínim molt inferior a la de la resta, perquè té la particularitat que va optar per estendre la tarifació social al copagament del servei de menjador (element  que el distingeix de d’altres  municipis que han optat per combinar la tarifació social en l’escolaritat amb una quota de menjador fixa acompanyada d’un sistema de beques) i no introduir cap quota fixa addicional per materials o matrícula.

 (A l’annex 4 trobaràs un quadre comparatiu entre les tarifes de diferents municipis amb Barcelona)

 

  • Ens conformem amb la tarifació social? Quin és el nostre ideal?

Volem avançar cap a la universalitat de l’escolarització 0-3. Aquesta etapa educativa hauria de comptar amb les garanties legislatives i sobretot financeres que tenen els ensenyaments obligatoris.

És a dir, voldríem que fos com la ESO: garantint places per a tothom i que fossin sufragades via impostos.

Però mentrestant, hem d’introduir facilitats per tal que aquesta aportació no sigui un obstacle en les oportunitats educatives dels nostres infants i es distribueixi de manera equitativa entre les famílies.

Estem fent més assequible un dret bàsic com és el de l’educació. Estem combatent desigualtats i ampliant oportunitats per a tothom.

Tarifació social és equitat

(A l’annex 3 trobaràs articles d’experts en relació a la tarifació social, per saber-ne més)

 

[1] Esping-Andersen, G. (2006). “El doble avantatge de l’educació dels menors de tres anys”. A: Bonal, X. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005. Polítiques 53. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill

[2] La Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, va establir l’indicador de renda de suficiència (IRSC), que ha de ser fixat periòdicament per la Llei de pressupostos de la Generalitat. Aquest indicador serveix per valorar la situació de necessitat, per a poder tenir dret o accés a les prestacions.

[3] Dades oficials de l’Agència Tributària Espanyola 2014.

[4] Dades de l’estudi sobre la Renda Familiar Disponible de l’Ajuntament de Barcelona.

[5] Estudi encarregat a ESADE, es diu “ anàlisi de les xarxes pública i privada de centres educatius adreçats a la infància de Barcelona”

 

Annex 1. Trams de renda, llindars i quotes segons el nombre de membres de la llar del sistema de tarifació social a Barcelona.

 

Annex 2

Percentatge de famílies ja matriculades per cada tram de quota de pagament de les EBM al curs 2017-2018.

 

Tram 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Total
Preu public escolaritat+ alimentació 50,00 90,00 130,00 170,00 210,00 250,00 290,00 330,00 365,00 395,00
Nombre de Famílies 2260 471 424 380 428 760 736 588 797 928 7772
% sobre el total 29,08% 6,06% 5,46% 4,89% 5,51% 9,78% 9,47% 7,57% 10,25% 11,94% 100,00%

 

Annex 3.

Articles de referència

http://educa.barcelona/2017/04/10/tarifacio-social-en-educacio-infantil-un-gran-encert/

https://lleiengel.cat/la-tarifacio-a-les-escoles-bressols-i-lombra-de-sherwood/

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/Dossier%20Premsa-petita%20infancia%20_210916.pdf

 

Annex 4.

Quadre comparatiu de preus amb altres municipis.